Inoue i Oda – 2010

Takehiko Inoue i Eiichiro Oda

La següent entrevista és una conversa moderada entre en Takehiko Inoue i l’Eiichiro Oda. L’ocasió de la trobada entre l’autor de One Piece i el de Slam Dunk i Vagabond va ser «The Last Manga Exhibition», una exposició dels millors dibuixos de Vagabond d’Inoue. L’exposició  mencionada va durar des del 24 de maig fins al 6 de juny del 2008, i aquesta conversa va ser recollida dos anys després a l’article d’una revista per commemorar l’esdeveniment, i ha sigut traduïda per Care124 en col·laboració especial amb el web des de la font de Ramen Para Dos.

Allò que connecta els dos autors és el lloc de naixement, Kumamoto, però fins aquesta publicació, no s’havien vist mai.

 

 

 

Inoue: Aquesta és la primera vegada que ens trobem, no?

Oda: Bé, en realitat tinc un autògraf teu de fa molt temps.

Inoue: De veritat? Quan va ser?

Oda: Va ser a la festa que organitza Shueisha pels premis Tezuka. Jo acabava de debutar i estava molt nerviós. Fins i tot em vas dibuixar ràpidament en Hanamichi Sakuragi. Encara el tinc. [Nota: En Hanamichi Sakuragi és el protagonista del famós manga d’Inoue, Slam Dunk].

Inoue: De veritat? Em sap greu, però no ho recordo (riu).

Oda: No et preocupis, aquella festa va ser una immensa sessió de firmes per tots els grans autors (riu).

Inoue: Jo estava a Los Angeles quan es va editar per primera vegada One Piece, i vaig fer que m’enviessin la Shonen Jump per correu. Quan vaig llegir el primer capítol de One Piece, recordo que vaig pensar: «Wow, això és l’inici d’un gran còmic». Vaig pensar que no me’l podia perdre. No havia sentit allò per un manga des de feia molt temps, de manera que em vaig assegurar bé de seguir-lo.

Oda: Just quan One Piece va començar a publicar-se, vaig veure una enquesta a una revista en la qual es preguntava als famosos pels còmics que els interessava. En aquella enquesta tu havies triat One Piece i comentaves que «l’autor realment creu en allò que fa». Jo em vaig posar a saltar d’alegria. Estava tan feliç! Vaig agafar la pàgina i la vaig tenir enganxada al suro del meu escriptori durant molt temps.

Inoue: Em posa molt content haver-te fet feliç!

Oda: Et puc preguntar una cosa que crec que està relacionada amb el destí?

Inoue: Què és? M’estàs posant nerviós.

Oda: Jo vaig néixer a Kumamoto, on hi havia una botiga que es deia “La Casa Antiga”, te’n recordes?

Inoue: Sí, la botiga de roba de segona mà. Quins records!

Oda: Jo hi anava allà molt sovint amb els meus amics per comprar roba. Quan vaig guanyar el premi de la JUMP per a joves artistes vaig anar-hi i li vaig comentar a un dels dependents de la botiga que volia ser mangaka. Ell em va contestar: «Si ho fas bé, seràs el segon que ha nascut aquí». Jo vaig preguntar: «I qui és el primer?», i ell em va respondre: «En Takehiko Nariai [Nota: Takehiko Inoue és un sobrenom]. Ell treballava aquí». No m’ho podia creure!.

Inoue: (Riu). Qui era?

Oda: Bé, deia que un dels jugadors de Slam Dunk estava inspirat en ell (riu). També em va dir que quan no hi havia molta feina a la botiga et posaves a la taula de la caixa registradora a dibuixar.

Inoue: És veritat, no treballava massa.

Oda: Em va sorprendre molt! Jo estava com… wow! L’Inoue-sensei va estar aquí! I a una botiga a la qual hi anava tant… mai se m’havia passat pel cap. Vaig pensar que era el destí, de manera que li vaig demanar al meu editor que m’aconseguís un lloc com a ajudant teu, però em va contestar: «no hi ha vacants», i això va ser un cop fort per mi.

Inoue: De veritat? Oh, no, quin error. T’hauria contractat durant anys (riu).

Oda: Si m’haguessin agafat al teu estudi, el meu destí hauria canviat del tot. Hauria estat decisiu per mi en molts aspectes. Sempre havia volgut parlar amb tu d’això.

Inoue: Ho recordaré, gràcies.

 

Entrevistador: Oda-sensei, quan va començar a llegir «Vagabond»?

Oda: Ho llegia quan sortia a la venta cada volum. Els tinc tots, evidentment. Des de que va començar la sèrie ha sigut l’enveja de tots els joves mangakas…és tan addictiu, tracta temes tan profunds…mai en tinc prou del talent de l’Inoue-sensei. És com si em preguntés fins on podria arribar aquest home. Em té enganxat des de Purple Kaede. [Nota: Purple Kaede és el nom del manga amb el qual l’Inoue va debutar l’any 1988 a la Shonen Jump].

Inoue: Estic segur que he millorat força des de llavors. Tot i això és estrany, perquè quan estava fent Purple Kaede pensava: «Eh, sóc bo!» (riu). Ara que ho torno a veure no és una cosa de la qual em senti orgullós.

Oda: He vist l’exposició de la teva feina com a mangaka i bé, mai entendré què significa, si és bo o què, perquè senzillament supera el meu enteniment. Com pot algú dibuixar així? Com per exemple el mural d’en Musashi: és molt gran, però tot i així les proporcions són perfectes. [Nota: En Musashi Miyamoto és un dels protagonistes de Vagabond i un personatge històric japonès, considerat un dels millors espadatxins del Japó.].

Inoue: Bé, si ho mires bé, veuràs que les proporcions estan una mica alterades. Hi ha moltes peces a l’exposició que em preocupen.

Oda: Doncs jo penso que no! Cadascuna de les obres és fantàstica i d’un nivell que escapa la meva comprensió. Quan les he vist, realment he sentit que em posava a l’època Edo. La gent d’aquell període no tenia internet, botigues de còmics, i mai he pensat que tinguessin altres formes d’entreteniment per ocupar el seu temps com ho fem ara nosaltres. D’altra banda, crec que eren capaços de dedicar més temps a la pintura que la gent normal. D’aquesta manera molts van arribar a un nivell fascinant. Quan miro les pintures de tinta del període Edo, crec que són increïblement bones. Era un tipus de pintura habitual, però està ple de vida.

Cada quadre ha estat pintat amb molta cura, crec que ningú d’aquesta època podria reproduir una cosa així, però el teu art ha arribat a igualar el nivell del període Edo. Em pregunto com una persona d’aquesta època pot dibuixar així…em supera.

Inoue: Em sento afalagat! (riu)

Oda: A la teva exposició hi ha un total de 150 dibuixos, no? No m’ho puc ni imaginar.

Inoue: Si pressiones la gent, et sorprendries de les coses que poden fer.

Oda: He estat moltes vegades sota pressió pels terminis d’entrega, però he aconseguit sobreviure… tot i així jo no podria anar tan lluny.

Inoue: Si és el teu propi art, ho pots fer.

Oda: No, no puc! M’he de marcar un objectiu fix per poder acabar cada pàgina.

Inoue: Ah, ja ho entenc.

Oda: No és que realment acabi, però arribo a un punt determinat i penso: «Sí, ho he aconseguit!». No puc deixar de pensar en que he d’acabar aquell «espai en blanc».

Inoue: Per mi aquest «espai en blanc» és molt important. Es fa difícil, no?

Oda: Crec que és l’essència de ser dibuixant.

Inoue: Deu ser per la meva personalitat, però fins i tot quan tinc la meta en ment, no m’interessa arribar a un lloc tal i com ho havia planejat. Mentre dibuixo, si penso que aquell treball funciona, em puc centrar en ell completament i acabar-lo.

Oda: Et formes una imatge mental d’allò què vols abans de començar? Hi ha algunes persones que m’han comentat que ho fan i que segueixen aquesta imatge fins que acaben.

Inoue: No n’estic segur. Vull dir, tinc una imatge al cap, però no és una imatge clara.

Oda: Per mi és tan confús que ni tan sols crec que sigui una imatge, però m’agrada seguir aquesta idea quan començo a dibuixar.

Inoue: Sí, crec que s’aproxima bastant al que faig jo.

Oda: Mai he estat capaç d’arribar al nivell dels artistes que poden dibuixar decididament cada línia. Tinc un amic dibuixant que té memòria fotogràfica i mai oblida ni un detall, encara que només hagi vist una vegada el dibuix. Un cop ha dibuixat un personatge, pot fer-lo perfectament sense cap tipus d’ajuda. És una habilitat increïble. Jo m’oblido dels personatges molt ràpidament. Si els vull tornar a dibuixar després d’un temps, he de repassar dibuixos anteriors.

Inoue: A mi em passa el mateix. Sempre estic repassant personatges antics. A vegades m’oblido de dibuixar la barba i aquestes coses que solen passar més inadvertides.

Oda: De veritat? Això ha estat tota una revelació, crec que no ho podré suportar (riu). D’on treus l’ambició i la curiositat per dibuixar?

Inoue: Bé, és molt simple: quan mires les teves antigues obres, et fan vergonya, no?

Oda: Sí, una mica.

Inoue: Crec que ve del sentiment de poder-ho fer millor.

Oda: Sempre he pensat que sóc un dels mangakas més ambiciosos, però després de veure la teva exposició, em sento inadequat per aquesta feina.

Inoue: No, no és així. Quants anys fa que es va començar a publicar One Piece?

Oda: 12 anys.

Inoue: Això és increïble. Continuar una sèrie durant tant temps em fa sentir de la mateixa manera cap a tu.

Oda: No, home! Crec que Slam Dunk té la longitud òptima per una sèrie de còmic llarga. Inicialment tenia en ment que One Piece duraria 5 anys…i de moment porto més del doble.

Inoue: Doncs llegint l’últim volum [el 52 en aquell moment] no sembla que la sèrie estigui a prop del seu final.

Oda: Sí…gràcies a això tots els meus plans de vida se n’han anat en orris.

 

Entrevistador: Des de l’arc argumental d’en [Sasaki] Kojiko, el dibuix de Vagabond canvia a un molt més borrós. Oda-sensei, què n’opina d’aquest canvi?

Oda: És molt interessant. Fins i tot una persona amb l’experiència de l’Inoue-sensei està sempre innovant. Aquesta força de convicció és increïble. Aquesta nova obra és genial.

Inoue: Realment no és quelcom que s’hagi de fer, no? És una sèrie molt llarga i encara en curs, això em podria causar problemes.

Oda: Havies utilitzat abans aquest tipus de dibuix?

Inoue: Ho feia en certes parts pels efectes de moviment. Però la decisió de començar a aplicar-ho a tot va ser més per un pressentiment. Quan vaig començar l’arc d’en Kojiro vaig pensar que per dibuixar el què volia no podia fer servir el llapis, sinó això. Com que no m’aferro a cap tipus d’estil de treball puc tornar a canviar d’opinió. Sempre tinc fe en els meus pressentiments i en allò que vull transmetre.

Oda: També ha canviat el logo de la sèrie.

Inoue: Fa temps que em vaig començar a preguntar a mi mateix què era realment Vagabond. Necessitava fer alguns canvis per poder continuar el manga. El logo va ser una de les coses que vaig decidir canviar, ara m’agrada molt més.

Oda: Quan l’autor decideix que «ha arribat el moment de fer canvis!», el públic comença a estar expectant, no? Al volum 50 de One Piece vaig decidir que havia arribat el final d’aquella part del manga, i vaig canviar la manera de dibuixar el títol. Tot i així, hi va haver poques reaccions (riu). No va semblar que als lectors els importés massa. Crec que és per això que els autors ens hem de sentir lliures de fer les coses com vulguem.

 

Entrevistador: Senyor Inoue, com veu vostè el dibuix del senyor Oda?

Inoue: Està ple d’un atractiu que és completament contrari a les meves obres. Està ple de vida i té el poder de portar a tots els lectors a un punt concret. Comparativament, jo sóc un artista al qual li agrada la «negació». Intento omplir una mica les coses i deixar alguna cosa en l’espai negatiu. Hi ha molt d’això a «The Last Manga Exhibition». Però jo realment admiro la forma de treballar de l’Oda. No tinc la sensació que l’acció acabi a les vinyetes. És molt complicat veure el teu treball reduït a la mida d’un volum, no?

Oda: Sí, ho és (riu). No ho sé, però jo puc dibuixar més. El format setmanal és de 19 pàgines, però des de la perspectiva de l’autor vull fer la història molt més ràpida. Acabo saltant tant com puc dins d’aquestes limitacions. També estic sempre desitjant acabar ràpid per poder descansar.

Inoue: A mi també m’afecta, això de voler-me relaxar.

Oda: Probablement ho visc massa ràpid, les meves vinyetes es tornen cada cop més petites, i això que no dibuixo res innecessari. Totes les escenes es tornen compactes. El problema és que tinc moltíssims personatges (riu). La història principal girava al voltant de 5 personatges, però hi havia moltes coses a explicar i al final hem acabat així.

Inoue: Havies pensat el concepte general des del principi?

Oda: Sí. El final de la història no ha canviat en absolut des de que el vaig pensar. El problema és que no he sigut capaç de controlar totes les coses que han passat pel camí. A tu et passa amb les teves històries?

Inoue: Hmmm…Quan començo a no penso realment en el concepte general o en el final. És impressionant veure com tu sí ho tens clar des de que comences i vas enllaçant les coses fins arribar al final.

Oda: Bé, només tinc decidit el final.

Inoue: Jo és ara que començo a veure com pot acabar Vagabond.

Oda: La història de Vagabond es basa en fets reals?

Inoue: Per ser-te sincer tots els fets que envolten el duel entre en Musashi Miyamoto i en Sasaki Kojiro a l’illa de Ganryu estan molt incomplets. Tot i així, tota la història escrita es posiciona a favor d’en Musashi. Tot el què es diu d’en Kojiro és que era un mestre de l’espasa que es va enfrontar a en Musashi. És per això que penso que hi deu haver alguna possibilitat que en Kojiro fos realment sord.

Oda: Hmmm…La història s’allunya de l’original [Musashi és una novel·la escrita per Eiji Yoshikawa] i es converteix en quelcom diferent?

Inoue: No del tot. Les parts originals es conserven. No he pres cap decisió pel que fa les línies generals, així que hi tornaré quan acabi la part sobre la que estic treballant ara. Sé que a vegades em desvio molt del tema, i això em posa en una situació complicada.

Oda: Però anar per aquests camins alternatius pot ser entretingut.

Inoue: Sí, això sí.

 

Entrevistador: Quin és el personatge de Vagabond que més li agrada?

Oda: Doncs en general m’agraden els personatges d’homes vells. Són molt entranyables.

Inoue: (riu)

Oda: En Yagyu Sekishusai és especialment bo. L’escena en la qual diu, sense cap motiu, «Puc presumir de nét?» és molt entranyable. El que realment m’agrada de l’obra de l’Inoue-sensei és que, tot i que els personatges passen per moltes dificultats, al final les característiques entranyables que els defineixen sempre es queden. Fins i tot el trosset més petit de text em fa riure. L’escena en la qual en Musashi diu: «Nyanko-sensei» [Mestre gatet] realment em va fer riure (riu).

Aquest tipus de retrats els dibuixa d’una manera molt natural, fa que els lectors realment acceptin els personatges. Fins i tot quan es tracta de temes difícils, la manera com l’Inoue-sensei crea els seus personatges té el poder d’atraure tot tipus de públic.

Inoue: M’encanta dibuixar personatges vells. Si no em controlés tots els personatges serien homes d’edat avançada (riu).

Oda: És divertit dibuixar les arrugues de la cara.

Inoue: Un cop començo a dibuixar-les, ja no paro. Crec que als dos ens agrada dibuixar personatges molt humans.

Oda: Hi estic d’acord.

Inoue: Crec que a les persones més grans, contra més arrugues els dibuixis, més humans semblen. Contra més n’afegeixis, més sembla que hagin viscut. Això és el que reflecteix la cara d’una persona gran, no? Ho fa molt entretingut de dibuixar.

 

Entrevistador: Crec que una cosa que els dos tenen en comú és la força amb la qual dibuixen els seus còmics per transmetre el que volen explicar.

Inoue: És cert. One Piece en particular destil·la un fort desig de voler dir alguna cosa. D’això n’està ple.

Oda: Sé que les meves vinyetes semblen molt sobrecarregades, però realment m’encanta dibuixar tot el que puc. Fins i tot encara que es surti del camí, és una sensació de: «Això és el que estic escoltant ara!»

Inoue: Els sons i les veus de la gent estan per tot arreu. Realment hi ha moltes coses succeint a la vegada als teus dibuixos.

Oda: Sí, sempre és així.

Inoue: A One Piece tinc una forta impressió de tots els teus sentiments que semblen ser tots aquests sons i personatges. L’eix central de la teva feina és molt fort, i crec que aquesta és la clau per a que hagis pogut continuar un mateix projecte durant 12 anys.

Oda: Moltes gràcies. A mi el que més m’agrada fer dels còmics no són les històries, sinó els personatges. Normalment penso, «Pot existir una persona així?». Tot el temps que passo fent dissenys és molt divertit per mi.

Inoue: És tot el contrari al que faig jo.

Oda: Coses com com de musculós pot ser un cos per a que quedi bé amb una determinada estructura facial són detalls als quals, al final, no paro atenció (riu). Quan mostro la silueta d’un personatge que mai ningú ha vist és un moment molt especial per mi, em sento molt feliç. I un cop l’he creat, el vull fer servir el més aviat possible. Faig episodis només per una raó…fer això una i altra vegada, de manera que la història es torna més i més llarga.

Inoue: Així és com has dibuixat 52 volums?

Oda: Sí (riu). Quins són els moments més divertits per tu?

Inoue: Els moments divertits són difusos. Quan dibuixo cabells despentinats m’ho passo bé, és divertit, crec. Quan faig molts progressos, tot el temps que passo dibuixant és molt divertit, però últimament no em passa gaire. Crec que estic arribant a un moment en el qual estic apunt d’entrar en una crisi imminent.

Oda: Una crisi imminent?

Inoue: Sí, fer un manga suposa que és quelcom que fas perquè t’agrada, no? Res et motiva més que dibuixar, de manera que ho pots fer fins i tot quan les coses es compliquen.

Oda:

Inoue: Bé, doncs malgrat això, he arribat a un punt en el qual si faig el balanç entre els moments bons i els dolents, si la balança s’inclinés una mica més cap als dolents no crec que pogués continuar fent això. Ara estic intentant d’alguna manera sobreposar-me a tot això, perquè sóc conscient que ho he de superar.

Oda: Doncs jo en cap moment m’he plantejat que tingui una crisi en la meva feina.

Inoue: Es veu amb només llegir One Piece. Estic segur que tu tens els teus propis problemes personals, però no estàs ni de lluny prop d’una crisi. Jo crec que m’estic forçant a dibuixar Vagabond. Aquesta és la verdadera naturalesa d’aquesta feina, i de com m’afecta. Passo molt temps fent-me preguntes que no tenen resposta. A vegades penso que aquest sentiment desapareixerà si trobo alguna cosa que em faci realment feliç.

Oda: Sents algun canvi en aquest aspecte quan alternes entre dibuixar Vagabond  i Real?

Inoue: Sí, efectivament. Hi ha una part de Real que em reviu. No puc dir que sigui divertit, però en comparació amb Vagabond és molt més fàcil de dibuixar. Em venen idees sobre la sèrie a totes hores, sobretot quan camino pel carrer.

Oda: Clar, perquè normalment no es troben samurais pel carrer.

Inoue: Exacte (riu).

Oda: Pot ser que ja sigui una mica tard per preguntar-te això, però què és el que et va fer fer la història d’en Musashi?

Inoue: Al principi no ho vaig pensar. Algú em va recomanar la novel·la de l’Eiji Yoshikawa «Musashi», i va ser una lectura increïble. Va passar més o menys un any després d’acabar Slam Dunk, i no tenia cap altra sèrie planejada. Volia començar a treballar en alguna cosa i vaig pensar que m’agradaria portar el llibre al còmic. Vaig fer una proposta que va ser ben rebuda i em van donar el vist-i-plau per començar-hi a treballar. Al principi no en tenia ni idea i mai vaig pensar que seria tan dur fer un manga així. Vaig començar a dibuixar sense tenir idea ni del coneixement, l’energia ni la tècnica que necessitava per fer un dibuix històric. Va ser una lluita constant.

Oda: Si no t’informaves realment de tots els temes històrics no ho podies fer, no?

Inoue: Si no ho hagués fet, ho hauria deixat. Fins i tot vam sospesar l’opció de tenir una espècie de línia històrica, però al final vaig decidir fer el que jo volgués i crear la meva pròpia història d’en Musashi.

Oda: Els personatges són els mateixos que els de la novel·la?

Inoue: S’assemblen molt, però tenen personalitats diferents.

Oda: La saga dels 70 de Yoshioka va ser increïble.

Inoue: A la novel·la original, en Musashi derrota el paio més fort i acaba quan molts més l’ataquen i ha de fugir. Però a mi em semblava que aquest moment no era més que un simple desafiament, així que vaig pensar: «I si s’enfronta a 70 d’ells?». Des del volum 25 fins al 27 durant la batalla de Yoshioka, en Musashi derrota a 70 persones.

Oda: De veritat?

Inoue: Quan estava en plena realització em vaig preguntar moltes vegades per què ho havia fet, però vaig deixar de pensar i vaig dibuixar la resta de la història.

Oda: Sense les línies gruixudes dels teus dibuixos no hauria funcionat.

Inoue: Quan vaig decidir dibuixar la sega dels 70 enemics, vaig haver de posar tota la meva energia al dibuix. Mentre hi treballava, podia dir-se que tot anava bé, però és una escena en la qual el dibuix avança de manera rapidíssima.

Oda: És difícil per tu dibuixar escenes de persones que són tallades?

Inoue: Sí, ho és. Dibuixar escenes en les quals tantes persones tantes persones que són terriblement tallades fins la mort…em va fer pensar en la diferència entre una victòria i una derrota. És una batalla, de manera que evidentment hi ha un vencedor i un vençut. Això, però, em va fer replantejar el valor de la victòria. Si dubtes, no pots seguir dibuixant manga, no? Vaig pensar, «Guanyar és la verdadera victòria? És bo?». Em sentia immers en un sentiment contradictori. Tot i això, em vaig esforçar molt en dibuixar l’escena en la qual 70 persones eren tallades amb precisió per experimentar aquest sentiment.

Oda: Crec que el dibuix desprèn el patiment que senties mentre el dibuixaves. Pots veure la cara de l’autor en la seva obra. Fins avui, que t’he conegut, sempre havia pensat que t’assemblaries molt al Musashi.

Inoue: Doncs sóc completament diferent (riu). Molta gent té aquesta imatge de mi, com si fos un monjo budista, però no és en absolut com sóc jo.

Oda: Abans que parléssim avui, vaig preguntar a altres autors que et coneixien si feies por.

Inoue: (Riu). De veritat? Van dir que feia por?

Oda: No, per res. Però pels autors de la meva generació el sol fet de sentir el nom de Takehiko Inoue ens intimida (riu). Crec que si fossis una persona que espantés tant com en Musashi ja no m’haurien proposat  parlar amb tu…ara que et conec, crec que ets una bona persona.

Inoue: Quan llegia One Piece sempre em preguntava quin seria l’origen del concepte.

Oda: El concepte?

Inoue: Sí. Una aventura de pirates plena de soroll per tot arreu i habitada per uns personatges tan originals. No està encaixada dins de cap argument, és viva i espontània. És un estil que mai abans s’havia vist en un manga. D’on ve aquesta idea?

Oda: Hmmm. Sempre se’m va fer estrany que no hi hagués cap còmic sobre pirates. Aquells antics dibuixos, Vicky el vicking és el més proper a una aventura de pirates real. Tots els nens volien sortir a explorar l’oceà en un vaixell, no? Però per alguna estranya raó ningú dibuixa un còmic sobre pirates!

Inoue: Ja veig.

Oda: De nen sempre havia volgut llegir un còmic sobre pirates, de manera que quan vaig començar a dibuixar vaig pensar que seria alguna cosa sobre pirates. No tenia res a veure amb si es vendria o no, senzillament vaig començar a dibuixar còmics que a mi m’hauria agradat llegir. Fins i tot vaig pensar que era molt estrany que la Shonen Jump no tingués una sèrie sobre pirates, perquè, en definitiva, el seu logo és un pirata!

Inoue: Així que era això! (riu). És com si tu solet haguessis donat un significat al logo de la Jump.

Oda: De cap manera. Comparat amb tu, encara em queda un llarg camí per recórrer.

Inoue: No, no, estàs sent massa modest (riu).

 

Entrevistador: Això no és el que els dos volien fer, en essència, entreteniment?

Oda: En el meu cas, sí. Si no pogués fer quelcom divertit pels lectors no podria continuar el còmic. I tampoc seria divertit per mi. No sé com és pels altres autors, però per mi, crear entreteniment pels lectors i per mi mateix ho és tot. Si el que faig és entretenir és una cosa que mai m’he preguntat. Vull dir, com podria ser més feliç que ara? Dibuixo un còmic que m’encanta i que fa feliç a molta gent. Què més puc demanar?

Inoue: Això és fantàstic.

Oda: No és així com et sents?

Inoue: No, no, m’estic quedant amb tu (riu). És justament com tu dius. Els millors còmics són els que fan feliços tant al lector com al creador.

Oda: Els còmics no són bons si no són entretinguts, no? És el fet de tenir un missatge, alguna cosa que vulguis dir, però al final, si no és entretingut, el missatge no arriba enlloc. Mira Vagabond, crec que especialment l’últim que has dibuixat és entreteniment pur al més alt nivell.

Inoue: M’agrada sentir això. Si sabés que ningú llegirà els meus còmics, segurament deixaria de dibuixar-los.

Oda: Estic d’acord.

Inoue: El que és increïble sobre el personatge d’en Ruffy a One Piece és que els seus ulls són punts. Això és realment especial. Tu mateix vas dir: «Una cosa que és bona ho segueix sent sense afegir-li res més». Crec que aquesta frase és molt representativa de la teva personalitat. Tens una fe indestructible en la teva feina, i això es reflexa en la manera en la que dibuixes aquells ulls negres. Aposto el que vulguis que l’editor i tots els que treballaven amb tu et van dir que posessis una mica de brillantor a les pupil·les, o que les encerclés amb un cercle, però tu no vas cedir ni un centímetre.

Oda: Sí, al principi em deien moltes coses com aquestes.

Inoue: I tu no els vas fer cas, vas seguir amb els dos punts negres i aquest és el resultat. És brillant. La teva inspiració original es basava en voler dibuixar una gran aventura de pirates, i això és el que reflexa els ulls d’en Ruffy. Quan vaig llegir el primer capítol vaig pensar, «Aquest paio sap el que fa!».

Oda: Wow, em faràs posar roig (riu).

 

Entrevistador: Senyor Oda, si alguna vegada pogués fer una exposició amb els seus treballs, quin tipus d’exhibició li agradaria fer?

Inoue: No necessites una oportunitat ni res de l’estil. Tot el que necessites és dir que ho vols fer i tots els que t’envolten t’ajudaran.

Oda: Per ser-te sincer, m’interessaria fer una cosa així. Quan acabi One Piece hi ha un munt de coses que vull fer, exhibició inclosa. Mentre treballo en la sèrie crec que no tinc capacitat per fer res més. És realment increïble que tu puguis fer aquesta exhibició d’art mentre segueixes amb Vagabond.

Inoue: Bé, crec que ara mateix Vagabond està en pausa (riu).

Oda: Però el sol fet de ser capaç de dedicar-te a alguna altra cosa mentre estàs immers en la creació d’una altra cosa…A més, dibuixar els personatges de la teva sèrie d’aquesta manera…no puc entendre aquest tipus de fortalesa. Quan acabi crec que podré recuperar la meva vida (riu).

Inoue: Què vols dir? No estàs vivint la teva vida?

Oda: Ara mateix visc pels meus lectors.

Inoue: És fantàstic!

 

Entrevistador: Deixant això de banda, si al final poguessis fer l’exhibició, com t’agradaria que fos?

Oda: Seria un malbaratament fer alguna cosa que només es pogués veure en fotos. M’agradaria fer alguna cosa fora de les arts gràfiques, construir coses. Vull utilitzar les meves pròpies mans per construir coses. M’agradaria fer alguna cosa en 3D. Has pensat sobre els nous tipus d’exhibicions?

Inoue: Hmmm, bé…no crec que «The Last Manga Exhibition» representi tot el que sóc. Principi i final. Temàticament crec que he anat tan lluny com puc arribar, de manera que no crec que torni a fer una altra exhibició com aquesta. Si en fes alguna altra crec que seria completament diferent, tot i que ara mateix crec que «The Last Manga Exhibition» és l´’ultima. He dit això moltes vegades a moltes persones, però crec que això és ara mateix el millor que puc oferir. Realment espero que puguis venir a Kumamoto a veure-la.

Oda: Només a Kumamoto? Hauries de portar aquesta exposició a l’altra banda del mar! Com per exemple a Nova York! M’hi jugo el que vulguis que a la gent li encantaria. En Yokishita Amano va fer una exposició a Nova York i va tenir un èxit increïble. A la gent de per allà els agrada molt els samurais i coses així, no?

Inoue: Sí, però amb això no n’hi ha prou. No estic segur de poder transmetre el que realment vull. Per entendre-ho has de tenir alguna noció de manga, com llegir-lo i com interpretar-lo.

Oda: Dóna’t una oportunitat i no expliquis res, deixa els diàlegs en japonès. Deixa que ho sentin com ho fan els lectors d’allà.

Inoue: Ja veig. Potser amb una traducció…m’ho he de pensar.

Oda: Si us plau, mostra el teu treball a tot el món! Vagabond és l’orgull de Japó.

Inoue: No, quan la gent diu «això ha de ser One Piece» no hi ha comparació possible (riu). Estic realment agraït d’haver tingut l’oportunitat de parlar amb tu avui. Si us plau, vine a veure «The Last Manga Exhibition» a Kumamoto.

Oda: Pagaré un viatge fins al meu poble i aniré a veure-la!

 

En Ruffy dibuixat per Takehiko Inoue

deixa una resposta

avatar

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.

  Subscribe  
Notify of