Kishimoto i Oda – 2015

En Rock Lee (de Naruto) i en Chopper, dibuixats per l’Eiichiro Oda

A l’abril del 2015 es va celebrar una exposició del famós manga publicat a la Weekly Shonen Jump, Naruto, i per commemorar-ho, entre d’altres coses, es va publicar el «Llibre del Tro».  Aquest llibre inclou en les seves pàgines una entrevista entre l’autor d’aquest manga, Masashi Kishimoto i el que fins llavors havia estat un dels seus rivals, Eiichiro Oda. L’entrevista ha sigut traduïda per Care124 en col·laboració especial amb el web des de la font de One Piece Podcast.

 

Pregunta: Hi ha algun manga que els hagi influenciat?

Kishimoto: Diria que en Toriyama-sensei ha estat una gran influència. Evidentment, Bola de Drac, però també m’agradava molt Dr. Slump. A més d’aquests, també estava fascinat per Akira, d’en Katsuhiro Otomo.

Oda: El primer cop que vaig veure la teva obra vaig creure que desprenia una mica de l’estil de l’Otomo-sensei.

Kishimoto: Oh, és tan evident? (riu)

Oda: Com a dibuixant de manga pots més o menys veure per quin mangaka està influenciat l’autor mirant el dibuix o el desenvolupament de la història.

Kishimoto: Jo vaig estar força influenciat per Bola de Drac a l’hora de fer la trama, crec. Per exemple, les parts que recorden aquell estil de revista shonen que t’emociona quan la llegeixes. O la part en la qual el Goku [protagonista de Bola de Drac] creix i es converteix en pare… personalment em va agradar molt aquella part. A més, l’equilibri que té en Toriyama-sensei entre el blanc i el negre és superb; fa que sigui fàcil de veure. Crec que és genial.

Rock Lee dibuixat per Akira Toriyama

Oda: I els dibuixos d’en Toriyama-sensei de llavors no semblen antics perquè el seu sentit del disseny és molt bo. És realment increïble.

 

Pregunta: A part dels dibuixants de manga, hi ha algú més en particular que els hagi influït?

Kishimoto: En el meu cas diria que hi ha molts animadors que m’han influït.

Oda: Sempre que en Kishimoto i jo quedem em diu un munt de noms dels quals no he sentit mai res, i em diu: «aquest animador és genial». No vas nombrar tu l’animador de Naruto quan havia de començar l’adaptació a l’anime?

Kishimoto: Sí, ho vaig fer (riu).

Oda: A part d’en Kishimoto, que té un profund coneixement del procés d’animació, no hi ha cap dibuixant de manga que pugui fer això.

Kishimoto: Li ho vaig demanar a algú que havia guanyat premis a l’estranger, diria que a França. De fet, des que era un novell havia pensat en demanar-li a ell per treballar en Naruto si se’n feia una adaptació a l’anime. Evidentment ho vaig fer perquè m’agradava el seu estil, però també vaig pensar que si algú que està força actiu a l’estranger treballava en el manga, potser la gent de tot el món llegiria Naruto…

Oda: Així que el fet que Naruto es convertís en un èxit mundial ja estava planejat?

Kishimoto: Bé, en aquella època només pensava que estaria bé que es convertís en un èxit.

Oda: Si llavors estiguessis com ara no seria tan estrany, però en aquells temps encara eres un principiant al seu segon o tercer any fent una sèrie. Normalment no es pensa tant en aquest procés.

 

Hayao Miyazaki, pare d’Studio Ghibli

Pregunta: És increïble que hagi estat capaç de convertir aquest somni en realitat. Què me’n diu de vostè, Oda-sensei, hi ha algú que l’hagi influenciat?

 

Oda: Si n’hagués de triar un, diria que és l’animador i dibuixant de manga, Hayao Miyazaki.

Kishimoto: Però tu ets completament «original». No em sembla que hagis estat influenciat per ningú en particular.

Oda: Això segurament passa perquè era el típic noi que llegeix tot tipus de manga. Tornant enrere, diria que això va ser bo. La meva generació va tenir molta sort, tenint en compte que vaig poder llegir la Jump en la seva època daurada.

Kishimoto: Exacte! Estàvem al bell mig d’aquella era. Compraves la Jump cada setmana, portaves les sèries al dia i es veia clarament coses com «així és com es crea una història interessant» o «així és com fas avançar una trama emocionant». Ho tenies molt interioritzat. Llegir tots els volums del manga de cop és molt diferent.

Oda: La nostra generació està molt orgullosa d’haver pogut gaudir del millor de la Jump, no? (riu)

 

Pregunta: Senyor Kishimoto, ens podria dir quin personatge o història de One Piece li agrada?

Kishimoto: No diré això perquè l’Oda estigui aquí, davant meu, però [de One Piece] m’agrada tot! (riu). Estic especialment interessat en les habilitats de la Fruita de la Molla-Molla que té en Bellamy, així com de la seva personalitat. I no puc deixar de mencionar la història d’en Chopper! Coses com la seva primera trobada amb en Hiruluk, o la neu de flors de cirerer quan marxa de l’illa. Allò emociona bastant.

Oda: M’agrada sentir això.

Esbós original d’en Chopper

Kishimoto: M’agrada i em fa por a la vegada! Vull dir, en molts sentits, no té més poder que en Ruffy? És per això que penso que el Chopper pot ser el «verdader líder» (riu).

 

Pregunta: Una teoria que diu que en Chopper és el verdader líder? (riu). Què li fa pensar una cosa així?

Kishimoto: Mmm, no n’estic segur. En Ruffy és el personatge principal i el més estimat de tots, però crec que tot es deu a l’existència d’en Chopper! Vull dir, crec realment que ha creat una mena d’efecte sinergètic. Té una «presència» i transmet un «estat d’ànim» molt particular, i en realitat té un paper clau a la tripulació. És de l’estil: «en Chopper és molt bufó, però en realitat és un monstre».

Oda: En Chopper creu en secret en els pactes amb el diable… Espera, no diguis més mentides! (riu). És una mica una història interna, en Chopper va ser un personatge que va néixer de la desesperació. Originalment el vaig dibuixar com un ren alt i esprimatxat que caminava sobre dues potes, però en Ruffy, en Zoro, la Nami, en Sanji i l’Usopp eren molt populars i no trobava la manera de fer-lo encaixar. Vaig pensar que si tirava per aquest disseny hauria estat eclipsat pels altres personatges, de manera que el vaig fer més baixet.

Capgròs rosa amb en Naruto, al volum 49 de la sèrie

Kishimoto: I així és com el personatge va ser creat. Però parlant seriosament, estic molt gelós d’en Chopper.

Oda: Sempre has dit això (riu).

Kishimoto: En realitat sempre havia pensat en fer una mascota, de manera que vaig crear un personatge que era un capgròs rosa. Fins i tot dibuixava el personatge per tots els volums del manga i a les portades de la Jump… però no convencia la gent.

Oda: (riu) Però passen moltes coses que no tens en compte per la sèrie, no? Per mi en Chopper n’és un exemple.

 

Pregunta: Així que passa sovint que la història progressi per camins diferents dels que originalment s’havien planejat?

Oda: Sí, evidentment. Hi ha una trama que et vas inventar quan encara eres un principiant de poc més de 20 anys, de manera que és força clar que ara has de pensar en quelcom millor.

Kishimoto: Sí, és exactament això.

Oda: Tots pensem: «No perdré el meu jo d’abans» (riu)

Kishimoto: Perquè has guanyat més experiència.

 

Pregunta: Hi ha alguna cosa que els hagi costat de dibuixar en particular?

Kishimoto: Diria que no se’m dona massa bé dibuixar dones. Però tu dibuixes qualsevol cosa, no?

Oda: Qualsevol.

Kishimoto: Bé, jo també. No diria que és complicat, sinó que probablement el què passa és que no se’m dona bé dibuixar coses quan hi ha la pressió de la data d’entrega i quan hi ha poc temps. Com que no «estic d’humor», costa molt pensar en què dibuixar.

Oda: Sí, només es vol dibuixar allò que un vol, no?

Kishimoto: Exacte. La gent pensa que dibuixem perquè és la nostra feina, i estan del tot equivocats! (riu). En tot cas, es només una extensió del nostre passatemps. Les coses que no volem dibuixar o no ens interessen, senzillament no les volem dibuixar! (riu).

 

Pregunta: I la nova sèrie d’en Kishimoto-sensei comença per fi a publicar-se a la Weekly Shonen Jump del 27 d’abril.

Oda: Durant quantes setmanes estaràs dibuixant aquesta sèrie?

Kishimoto: Mmmm, qui sap…

Oda: Segur que no estàs infravalorant la feina?

Kishimoto: Què? Evidentment que no (riu).

Oda: No, no vull que m’interpretis malament, però estàs segur que tu i la gent que t’envolta no ho esteu subestimant una mica? Perquè tots penseu: «després d’una sèrie de 15 anys, una sèrie curta no és res».

Kishimoto: No ho sé.

Oda: És molt diferent a haver de dibuixar cada setmana com faig jo.

Kishimoto: Això és cert, ja fa una mica des que vaig parar de dibuixar setmanalment, de manera que és possible que els meus sentits s’hagin embotat.

Oda: I a sobre, la història principal de Naruto va acabar i és una sèrie nova. Tothom espera molt de tu, de manera que no pots agafar dreceres.

Kishimoto: Sí, tens raó.

Oda: Crec que al principi sentiràs molt els efectes d’haver pres un descans.

Kishimoto: Sí, com a dibuixant de manga fins i tot si descanses només per un dia, és difícil tornar al mateix punt en el qual estaves abans.

Oda: Com quan fas vacances per Cap d’Any i et tornes una mica més lent.

Kishimoto: Entenc perfectament què dius (riu). Sents que no pots dibuixar allò bé i fas servir molt més la goma d’esborrar.

Oda: Quan els esbossos que solies fer a la primera ja no et surten amb la facilitat que havies anticipat, penses: «Espera, què?!». És estrany, però contra més ocupat estàs, millor et tornes (riu). Els humans donen el millor de sí mateixos quan estan del tot immersos en alguna cosa.

 

Pregunta: Durant les seves sèries, en quin moment es van trobar amb més problemes?

Kakuzu, de Kishimoto

Kakuzu, de Naruto

Kishimoto: Oh, crec que és aquella vegada que vaig tenir una hèrnia discal.

Oda: Oh, estaves realment malament, va ser molt dur llavors, no? (riu) 

Kishimoto: Va ser quan estava dibuixant la lluita amb en Kakuzu (Nota: en Kakuzu és un dels personatge de Naruto) que el meus pulmons tampoc estaven massa bé. Sempre que em cansava una mica respirava com si tingués una pneumònia. Quan tossia, em feia mal la part baixa de l’esquena. Era molt dur. Al final havien de publicar una versió a llapis del capítol a la Jump. A part d’això, també he caigut per les escales i coses per l’estil.

Oda: De veritat?

Kishimoto: Sí, farà com… tres anys? Quan vaig anar als banys termals amb la meva família. No estava parant atenció i vaig caure per les escales de pedra.

Oda: Que perillós!

 

Pregunta: Era perquè estaves pensant en una història?

Kishimoto: No, senzillament estava cansat.

Oda: No penses en la història mentre baixes les escales (riu).

Kishimoto: No em vaig fer una lesió massa greu, però en el moment de caure vaig pensar que moriria (riu).

Oda: Si haguessis mort allà, t’hauries convertit, sens dubte, en una llegenda.

Kishimoto: Però no vull esdevenir una llegenda (riu).

Oda: Ja, jo tampoc; No m’interessa convertir-me en una llegenda! Segurament t’estaràs preguntant «Si moro així, seré una llegenda, però llavors quin sentit hauria tingut la meva vida?» en el moment en el qual estàs a punt de morir. No m’agradaria ser aclamat post hoc.

Kishimoto: Com en Van Gogh, que va ser reconegut i aclamat per generacions posteriors. Vull que la gent m’elogiï per la meva feina ara, quan encara estic viu (riu).

Kishimoto i Oda d’esquenes. Imatge extreta de l’entrevista

deixa una resposta

avatar

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

  Subscribe  
Notify of